Hola a tots! En aquest blog podras apendre tot sobre la metereologia!

Benvinguts a meteopol!!! Aquest blog forma part d'una activitat de l'optativa de l'institut Domenech i Montaner.

1.Temps i Clima: La diferencia

La climatologia: la climalotogia, estudia les condicions meteorològiques mitjanes per a llargs períodes de temps (més de trenta anys) en les diferents regions geogràfiques. No s'ha de confondre amb la meteorologia.

Els elements del clima: són els fenòmens i les quantitats que permeten descriure l'estat d'una part de l'atmosfera. Aquests son: la temperatura, la humitat, els vents, la pressió, l'ennuvolament, les precipitacions, etc.

Els factors del clima: són les característiques pròpies de la superfície terrestre que condicionen el clima d'una determinada zona. Entre aquestes destaquen la latitud, l'altitud i la continentalitat.

La meteorologia: estudia l'atmosfera i els fenòmens que s'hi produeixen. La capa de l'atmosfera on es produeixen els fenòmens atmosfèrics és la troposfera.

mapa del temps

El temps meteorològic: és l'estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc determinat. Així, són incorrectes expressions com ara "El clima d'ahir va ser..." o "El partit d'ahir fou suspès per les males condicions climatològiques". També és incorrecte el comentari "El temps està canviant".

D'acord amb aquestes definicions, direm que el clima de Barcelona és de tipus litoral amb hiverns suaus, malgrat que en algun dia concret es poden enregistrar temperatures molt inferiors a les pròpies de regions més continentals.

És sabut que el sistema que genera el clima mundial és complex. Aquest sistema inclou, a més de l'atmosfera, els oceans, la criosfera (àrees cobertes de gel), la superfície terrestre, l'aigua dolça, la vegetació i l'energia procedent del Sol.

Informació de: http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ud/meteoro/unitat1/unitat1.htm

2.El Sol el "motor" del clima

-Encara que més endavant tractarem detalladament tots els factors climàtics, la causa fonamental de la gran diversitat de climes arreu del món és la forma esfèrica del nostre planeta. Això fa que l'energia solar rebuda a la superfície terrestre es reparteixi d'una manera molt desigual.

insolació

La insolació és la quantitat de raigs del Sol que incideixen en un lloc; es pot mesurar pel nombre d'hores que el Sol il·lumina un lloc determinat. L'estiu i l'hivern es produeixen perquè hi ha una diferència important entre la quantitat de raigs solars que arriben a l'hemisfer nord i a l'hemisferi sud. Quan en un és estiu a l'altre és hivern.

El diferent escalfament solar de la superfície terrestre produeix aire càlid a les zones tropicals i aire fred a les polars. Les diferències de temperatura provoquen diferències de pressió que fan moure l'aire, és a dir, que produeixen vents, els quals conformen l'anomenada circulació general a l'atmosfera que, en definitiva, consisteix a repartir l'excés d'energia de les regions tropicals portant calor a les zones polars.

La circulació general a l'atmosfera resulta, no obstant això, molt complexa a causa del moviment de rotació de la Terra i de les diverses menes de superfície (terra, mar, muntanyes...) del nostre planeta.

Les estación de l'any i la posició de la terra.

3.Els elemets del clima: part 1

-Els elements del clima són els fenòmens i les quantitats que permeten descriure l'estat d'una part de l'atmosfera. Són la temperatura, la humitat, els vents, la pressió, l'ennuvolament, les precipitacions, etc.

baromeetre

PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

Tots els cossos que hi ha a la Terra tenen un pes. L'aire també té un pes. Es coneix per pressió atmosfèrica, el pes de l'aire sobre una superfície determinada. Per mesurar la pressió es fa servir el baròmetre.

En meteorologia es fan servir com a unitats de mesura l'hectoPascal (hPa) i el mil·libar (mb), que, de fet, són equivalents.

MAPA ISOBÀRIC

mapa isobàric

Quan veiem per televisió la informació meteorològica, habitualment se'ns mostra el mapa del temps o mapa isobàric (també anomenat mapa de superfície). Aquest és l'element més important, a l'hora de fer, per part de l'home del temps, la predicció meteorològica.

Aquest mapa ens mostra, gràcies a les línies isòbares, els punts on hi ha igual pressió, o millor dit, hi haurà, ja que estem parlant de previsions. A la nostra zona la pressió "normal " és de 1.013 mb.

LECTURA DEL MAPA:

>1013 pressió alta = Bon temps, temps assolellat. El centre d'altres pressions s'indica amb una A (anticicló).

1013 pressió normal = Temps variable o estable.

< 1013 mb pressió baixa = Temps plujós. El centre d'altres pressions s'indica amb una B o D (depressió o borrasca)

En un Anticicló (A)  els vents giren en el sentit de les agulles del rellotge.

En una borrasca o depressió (D / B)  els vents giren en el sentit contrari de les agulles d'un rellotge.

isòbares molt juntes... vent fort

isòbares separades vent fluix o calma

isòbares rectes... tendència a inestabilitat

3.Els elements del clima: part 2

TEMPERATURA

termòmetre

Les molècules que formen els cossos es mouen contínuament i de manera desordenada. Aquest moviment s'anomena agitació tèrmica. La temperatura mesura el grau d'agitació tèrmica de les molècules d'un cos. 

Per mesurar la temperatura es fan servir els termòmetres. En meteorologia es fa servir principalment el termòmetre de màxima i mínima, que proporcionen les temperatures extremes assolides durant un temps determinat.

La temperatura de l'aire és una de les varibles més importants. Segons els seus valors, el clima és fred, temperat o càlid. Com ja saps, la temperatura va variant al llarg del dia. com que la variació diürna pot ser força gran, a vegades s'utilitza la temperatura mitjana.

Però a vegades la sensació biològica de fred o calor que tenim no correspon amb la temperatura real de l'aire, altres factors com la humitat relativa o la força del vent poden influir-hi molt. En un lloc amb altes temperatures i alta humitat, al nostre cos li costarà molt eliminar l'excés de calor, ja que la suor no pot evaporar-se (sensació de xafogor).

HUMITAT

A l'atmosfera hi ha sempre una determinada quantitat de vapor d'aigua que prové de l'evaporació de l'aigua en estat líquid que es troba a la superfície del planeta (rius, oceans, transpiració de les plantes, etc.) i que és originada per la radiació solar.

Aquesta quantitat d'aigua present a l'atmosfera és la humitat, i varia segons el lloc i el moment. Una massa d'aire no pot acumular quantitats il·limitades de vapor. La humitat de l'aire es mesura amb els higròmetres i els psicròmetres.

Humitat absoluta 

Quantitat de vapor aquós, en grams, contingut en un metre cúbic d'aire.

Humitat relativa 

Relació entre la quantitat de vapor d'aigua contingut en un volum d'aire i la que aquest contindria si estigués saturat. S'expressa en tant per cent (0 = sequedat absoluta; 100 = saturació).

Per a cada temperatura, l'aire pot contenir una determinada quantitat màxima de vapor d'aigua per m3, anomenada humitat de saturació. Com més alta és la temperatura , una quantitat més gran de vapor d'aigua pot contenir l'aire abans d'arribar al punt de saturació. Quan l'aire està saturat i es refreda, una part del vapor d'aigua es condensa i forma petites gotetes.

Quan el sòl està més fred que l'aire que hi ha a sobre, aquest es refreda ràpidament i no pot mantenir en estat de vapor tota l'aigua que conté, la qual es condensa sobre les partícules de pols en suspensió que hi ha a l'aire. El conjunt d'aquestes gotetes formen les boires, boirines i bromes, que només són núvols a nivell de terra.

Les precipitacions s'originen pel refredament del vapor d'aigua que conté l'aire. El vapor, en refredar-se, es condensa i forma gotes que a partir d'un determinat diàmetre cauen a terra atretes per la força de la gravetat.

4.Els factors del clima

Els factors del clima són característiques pròpies de la superfície terrestre que condicionen el d'una determinada zona. Entre aquestes destaquen la latitud, l'altitud i la continentalitat.

L'ALTITUD

És un fenomen conegut per tothom: la temperatura disminueix a mesura que augmenta l'altitud a causa de la disminució de la pressió atmosfèrica. A partir de moltes observacions realitzades en diferents observatoris, s'ha arribat a establir que la temperatura disminueix 1ºC cada 160 metres d'augment d'altitud. Amb l'altitud generalment també augmenten les precipitacions.

Catalunya queda situada entre el sistema pirinenc (al nord, amb orientació segons els paral·lels i amb altituds que ultrapassen els 3.000 metres) i la serralada Ibèrica (a l'oest i amb altituds superiors als 2.000 metres). De la important altitud d'aquesta orografia se'n desprèn la influència modificadora dels fluxos atmosfèrics que arriben a Catalunya.

LA LATITUD

L'energia solar que es rep per unitat de superfície depèn de l'elevació solar, que, a més de venir condicionada per l'hora del dia i el dia de l'any, depèn fonamentalment de la latitud del lloc. Per tal de caracteritzar les diferents zones, la Terra es divideix en regions mitjançant l'equador, els cercles tropicals i els cercles polars. D'aquesta manera la Terra queda dividida en cinc zones: la zona intertropical, dues zones polars i dues zones temperades (entre la zona intertropical i la polar). 

Les latituds baixes, més properes a l'Equador, reben una quantitat d'energia solar unes vuit vegades superior a la que arriba a una latitud de 80º. Si a les zones prop de l'Equador els raigs arriben quasi verticals, als pols incideixen molt inclinats.

Per la seva situació, entre els 40° 2' i 42° 52' de latitud nord i entre el 0° 19' i 3° 20' de longitud est, Catalunya està influïda pel cinturó anticiclònic subtropical i la franja de baixes pressions associada al front polar.

LA SITUACIÓ DE PROXIMITAT O LLUNYANIA DEL MAR (CONTINENTALITAT)

El mar exerceix una gran influència sobre el clima. L'acció del mar és doble: en primer lloc, fa augmentar la humitat de l'aire a causa de l'evaporació de l'aigua; en segon lloc, té un efecte suavitzant de la temperatura, impedint que pugi o baixi molt en absorbir calor i, en tenir una massa d'aigua tan gran, actua com un enorme termòstat.

Les zones properes al mar tenen, doncs, un clima humit i temperat. La humitat més gran de l'aire marítim es tradueix en un augment de la nebulositat i les precipitacions en relació amb zones de la mateixa latitud però continentals.

En canvi, les regions allunyades del mar tenen un clima amb grans oscil·lacions de temperatura que es manifesten en gelades freqüents a l'hivern i temperatures altes a l'estiu.

També té una influència cabdal la direcció del vent: si bufa del mar cap a terra, l'aire carregat d'humitat provocarà precipitacions a la costa. Si bufa en sentit terra - mar, l'aire humit s'allunyarà cap a altres zones de vora mar.