4.Els factors del clima

Els factors del clima són característiques pròpies de la superfície terrestre que condicionen el d'una determinada zona. Entre aquestes destaquen la latitud, l'altitud i la continentalitat.

L'ALTITUD

És un fenomen conegut per tothom: la temperatura disminueix a mesura que augmenta l'altitud a causa de la disminució de la pressió atmosfèrica. A partir de moltes observacions realitzades en diferents observatoris, s'ha arribat a establir que la temperatura disminueix 1ºC cada 160 metres d'augment d'altitud. Amb l'altitud generalment també augmenten les precipitacions.

Catalunya queda situada entre el sistema pirinenc (al nord, amb orientació segons els paral·lels i amb altituds que ultrapassen els 3.000 metres) i la serralada Ibèrica (a l'oest i amb altituds superiors als 2.000 metres). De la important altitud d'aquesta orografia se'n desprèn la influència modificadora dels fluxos atmosfèrics que arriben a Catalunya.

LA LATITUD

L'energia solar que es rep per unitat de superfície depèn de l'elevació solar, que, a més de venir condicionada per l'hora del dia i el dia de l'any, depèn fonamentalment de la latitud del lloc. Per tal de caracteritzar les diferents zones, la Terra es divideix en regions mitjançant l'equador, els cercles tropicals i els cercles polars. D'aquesta manera la Terra queda dividida en cinc zones: la zona intertropical, dues zones polars i dues zones temperades (entre la zona intertropical i la polar). 

Les latituds baixes, més properes a l'Equador, reben una quantitat d'energia solar unes vuit vegades superior a la que arriba a una latitud de 80º. Si a les zones prop de l'Equador els raigs arriben quasi verticals, als pols incideixen molt inclinats.

Per la seva situació, entre els 40° 2' i 42° 52' de latitud nord i entre el 0° 19' i 3° 20' de longitud est, Catalunya està influïda pel cinturó anticiclònic subtropical i la franja de baixes pressions associada al front polar.

LA SITUACIÓ DE PROXIMITAT O LLUNYANIA DEL MAR (CONTINENTALITAT)

El mar exerceix una gran influència sobre el clima. L'acció del mar és doble: en primer lloc, fa augmentar la humitat de l'aire a causa de l'evaporació de l'aigua; en segon lloc, té un efecte suavitzant de la temperatura, impedint que pugi o baixi molt en absorbir calor i, en tenir una massa d'aigua tan gran, actua com un enorme termòstat.

Les zones properes al mar tenen, doncs, un clima humit i temperat. La humitat més gran de l'aire marítim es tradueix en un augment de la nebulositat i les precipitacions en relació amb zones de la mateixa latitud però continentals.

En canvi, les regions allunyades del mar tenen un clima amb grans oscil·lacions de temperatura que es manifesten en gelades freqüents a l'hivern i temperatures altes a l'estiu.

També té una influència cabdal la direcció del vent: si bufa del mar cap a terra, l'aire carregat d'humitat provocarà precipitacions a la costa. Si bufa en sentit terra - mar, l'aire humit s'allunyarà cap a altres zones de vora mar.